Què és?
El diòxid de carboni (CO₂) és un gas present de manera natural a l’atmosfera i generat de manera contínua per la respiració de les persones i els animals i per diversos processos de combustió.
En qualitat de l’aire interior s’utilitza principalment com a indicador de l’eficàcia de la ventilació i de la renovació de l’aire en espais ocupats.
La seva avaluació permet saber si l’aire interior es renova de manera adequada per a l’ús previst de l’edifici.
On es pot trobar?
El CO₂ és present a tots els espais interiors ocupats.
Les seves concentracions augmenten quan la renovació de l’aire és insuficient en relació amb el nombre d’ocupants o amb l’activitat que s’hi fa.
També hi poden influir determinats equips de combustió, tot i que en la majoria d’edificis l’origen principal és la respiració de les persones.
Com influeix?
El CO₂ és un dels paràmetres més utilitzats per valorar el comportament de la ventilació d’un edifici: la seva concentració puja quan la renovació de l’aire no acompanya l’ocupació o l’activitat de l’estança.
La seva lectura parla, per tant, menys del gas en si que de com funciona l’espai, i assenyala oportunitats de millora relacionades amb la renovació de l’aire. No equival per si sola a la qualitat de l’aire interior.
Com s’avalua?
Què s’observa en la inspecció
La inspecció tècnica examina l’edifici, la seva ocupació i els sistemes de ventilació existents.
Què es registra de cada mesurament
Equip, magnitud, unitat, lloc, data, condicions de mesurament i durada, juntament amb les limitacions pertinents i el criteri d’interpretació aplicat.
Com es mesura aquest factor
Els mesuraments es fan amb instrumentació professional específica per registrar la concentració de CO₂ en diferents condicions d’ús quan l’abast de l’estudi ho requereix.
La interpretació té en compte l’ocupació de les estances, la ventilació disponible, l’ús previst de cada espai i el comportament conjunt de l’ambient interior.
En els estudis de caràcter pericial s’utilitza instrumentació calibrada, amb l’objectiu d’assegurar la fiabilitat i la traçabilitat dels mesuraments.
Criteris
Els resultats s’interpreten utilitzant referències tècniques reconegudes per a la qualitat de l’aire interior i valors orientatius aplicables al diòxid de carboni.
La valoració té en compte la funció de l’estança, el temps de permanència dels ocupants i la resta de paràmetres avaluats durant la inspecció tècnica.
Aquesta guia no publica valors ni llindars. Els criteris tècnics, els límits legals i les recomanacions són coses diferents i no es presenten com a equivalents.
Mesures de millora
L’ordre de treball comença sempre per comprendre i reduir la font quan és possible, abans d’actuar sobre el recorregut o sobre l’espai. Les mesures es prioritzen per l’efecte esperable, la viabilitat i la proporcionalitat, i no es recomanen productes per defecte.
Les actuacions depenen de les característiques de l’edifici i dels resultats obtinguts. Entre les que es poden estudiar:
- Millorar la ventilació natural o mecànica.
- Optimitzar la renovació de l’aire.
- Revisar el funcionament dels sistemes de climatització.
Les recomanacions s’estableixen sempre després d’una avaluació individualitzada.
Com hi ajuda Cemprotecta?
Aquest factor no s’avalua per separat. Es mesura dins d’un estudi que observa l’espai com un sistema, perquè el que descriu no és tant un contaminant com el funcionament de la ventilació.
El que aporta un estudi és saber què hi ha, on és i què s’hi pot fer, amb una seqüència de mesures ordenada en lloc d’una llista de problemes.
- Inspecció de l’espai i de les instal·lacions accessibles.
- Mesurament o mostreig a les estances de més permanència.
- Interpretació conjunta amb la resta de factors avaluats.
- Informe amb mesures ordenades per l’efecte esperable sobre l’exposició.
Sol·licitar una avaluació
Si et preocupa aquest factor al teu habitatge o al teu espai de treball, explica’ns el cas. La inspecció prèvia determinarà si convé mesurar-lo i què més convé avaluar-hi.