Què és?
El monòxid de carboni (CO) és un gas incolor, inodor i insípid que es produeix principalment com a conseqüència de combustions incompletes.
Com que no es pot detectar mitjançant els sentits, la seva avaluació requereix instrumentació específica quan hi ha fonts potencials a l’edifici.
En els estudis de qualitat de l’aire interior és un dels contaminants químics que es poden avaluar quan l’abast del treball ho requereix, especialment en immobles amb equips de combustió o activitats que el puguin generar.
Una sospita de risc agut no és objecte d’un estudi ambiental: es deriva als serveis competents.
On es pot trobar?
Les fonts principals són calderes, escalfadors, xemeneies, estufes, cuines de gas, grups electrògens, motors de combustió i altres equips que utilitzen combustibles.
També hi pot accedir des d’aparcaments, garatges o des de l’exterior en zones amb trànsit intens.
La ventilació de l’edifici i el manteniment correcte dels equips influeixen de manera decisiva en la concentració present a l’ambient interior.
Com s’avalua?
Què s’observa en la inspecció
La inspecció tècnica identifica els equips de combustió i examina les característiques de l’edifici i dels seus sistemes de ventilació.
Què es registra de cada mesurament
Equip, magnitud, unitat, lloc, data, condicions de mesurament i durada, juntament amb les limitacions pertinents i el criteri d’interpretació aplicat.
Com es mesura aquest factor
Quan l’estudi ho requereix, es fan mesuraments amb instrumentació professional específica per determinar la concentració de monòxid de carboni a l’aire interior.
Els resultats s’interpreten tenint en compte el funcionament dels equips, les condicions de ventilació i el context de l’edifici.
En els estudis de caràcter pericial s’utilitza instrumentació calibrada, amb l’objectiu d’assegurar la fiabilitat i la traçabilitat dels mesuraments.
Criteris
La interpretació es fa utilitzant referències tècniques reconegudes per a la qualitat de l’aire interior i els valors orientatius o reglamentaris aplicables al monòxid de carboni.
La valoració té en compte l’ús previst de l’edifici, la permanència dels ocupants i el conjunt de paràmetres ambientals avaluats.
Aquesta guia no publica valors ni llindars. Els criteris tècnics, els límits legals i les recomanacions són coses diferents i no es presenten com a equivalents.
Mesures de millora
L’ordre de treball comença sempre per comprendre i reduir la font quan és possible, abans d’actuar sobre el recorregut o sobre l’espai. Les mesures es prioritzen per l’efecte esperable, la viabilitat i la proporcionalitat, i no es recomanen productes per defecte.
Les mesures depenen de l’origen identificat durant l’avaluació. Entre les que es poden considerar:
- Revisar i mantenir els equips de combustió.
- Millorar la ventilació.
- Corregir defectes en l’evacuació de gasos.
Cada recomanació es formula després d’una avaluació individualitzada.
Com hi ajuda Cemprotecta?
Aquest factor no s’avalua per separat. Es mesura dins d’un estudi que observa l’espai com un sistema, perquè la seva presència depèn de l’estat dels equips de combustió i de com es ventila l’edifici.
El que aporta un estudi és saber què hi ha, on és i què s’hi pot fer, amb una seqüència de mesures ordenada en lloc d’una llista de problemes.
- Inspecció de l’espai i de les instal·lacions accessibles.
- Mesurament o mostreig a les estances de més permanència.
- Interpretació conjunta amb la resta de factors avaluats.
- Informe amb mesures ordenades per l’efecte esperable sobre l’exposició.
Sol·licitar una avaluació
Si et preocupa aquest factor al teu habitatge o al teu espai de treball, explica’ns el cas. La inspecció prèvia determinarà si convé mesurar-lo i què més convé avaluar-hi.