Què és?
Els compostos orgànics volàtils (COV) són un ampli grup de substàncies químiques que s’evaporen amb facilitat a temperatura ambient i passen a l’aire interior.
No formen una única substància, sinó una família de compostos amb propietats i comportaments diferents. Es troben en nombrosos productes d’ús quotidià i materials de construcció, i són un dels principals factors químics avaluats en els estudis de qualitat de l’aire interior.
La seva presència depèn de les fonts emissores, la ventilació, la temperatura, la humitat i el temps transcorregut des de la instal·lació o la utilització dels materials.
On es pot trobar?
Les fonts més habituals inclouen pintures, vernissos, adhesius, segelladors, dissolvents, mobles, taulers derivats de la fusta, revestiments, productes de neteja, ambientadors, cosmètics, materials plàstics i determinades activitats que es duen a terme a l’interior.
També poden procedir de l’exterior, especialment en zones amb trànsit intens o activitat industrial, i accedir a l’immoble a través de la ventilació.
Com s’avalua?
Què s’observa en la inspecció
La inspecció tècnica identifica els materials i les activitats potencialment emissors.
Què es registra de cada mesurament
Equip, magnitud, unitat, lloc, data, condicions de mesurament i durada, juntament amb les limitacions pertinents i el criteri d’interpretació aplicat.
Com es mesura aquest factor
Segons l’abast de l’estudi es fan mesuraments amb instrumentació professional o mostrejos específics per a la seva anàlisi posterior.
La interpretació considera el context de l’edifici, la ventilació existent i la naturalesa de les fonts detectades.
En els estudis de caràcter pericial s’utilitza instrumentació calibrada, amb l’objectiu d’assegurar la fiabilitat i la traçabilitat dels mesuraments.
Criteris
La interpretació es fa utilitzant referències tècniques reconegudes per a la qualitat de l’aire interior i valors orientatius aplicables al tipus de compost avaluat.
La valoració té en compte l’ús previst de l’edifici, la permanència dels ocupants i el conjunt de paràmetres ambientals analitzats.
Aquesta guia no publica valors ni llindars. Els criteris tècnics, els límits legals i les recomanacions són coses diferents i no es presenten com a equivalents.
Mesures de millora
L’ordre de treball comença sempre per comprendre i reduir la font quan és possible, abans d’actuar sobre el recorregut o sobre l’espai. Les mesures es prioritzen per l’efecte esperable, la viabilitat i la proporcionalitat, i no es recomanen productes per defecte.
Les actuacions depenen de l’origen de les emissions. Entre les que es poden estudiar:
- Millorar la ventilació.
- Substituir materials amb emissions elevades.
- Seleccionar productes de baixes emissions.
- Controlar les fonts identificades.
- Revisar determinats processos o hàbits d’ús.
Les recomanacions s’adapten sempre a les característiques de l’edifici i als resultats obtinguts.
Com hi ajuda Cemprotecta?
Aquest factor no s’avalua per separat. Es mesura dins d’un estudi que observa l’espai com un sistema, perquè la seva presència depèn dels materials, de l’ús i de com es ventila l’edifici.
El que aporta un estudi és saber què hi ha, on és i què s’hi pot fer, amb una seqüència de mesures ordenada en lloc d’una llista de problemes.
- Inspecció de l’espai i de les instal·lacions accessibles.
- Mesurament o mostreig a les estances de més permanència.
- Interpretació conjunta amb la resta de factors avaluats.
- Informe amb mesures ordenades per l’efecte esperable sobre l’exposició.
Sol·licitar una avaluació
Si et preocupa aquest factor al teu habitatge o al teu espai de treball, explica’ns el cas. La inspecció prèvia determinarà si convé mesurar-lo i què més convé avaluar-hi.