Què és?
Les partícules en suspensió són petites partícules sòlides o líquides que romanen disperses a l’aire durant un temps determinat. Poden tenir mides molt diferents i procedir de fonts naturals o d’activitats humanes.
Es classifiquen segons la seva mida aerodinàmica —són habituals les referències a PM10, PM2,5 i partícules ultrafines— i cada fracció es comporta de manera diferent dins de l’ambient interior.
Són un dels factors químics que permeten caracteritzar la qualitat de l’aire: la seva concentració depèn de les fonts emissores, la ventilació, les activitats que s’hi fan i la interacció amb l’exterior.
On es pot trobar?
Les fonts principals inclouen la pols domèstica, la combustió, la cuina, les xemeneies, les espelmes, el fum del tabac, l’activitat humana, determinats processos industrials propers, el trànsit rodat, les obres de construcció i el material particulat procedent de l’exterior.
També es poden originar durant tasques de neteja o reformes i romandre en suspensió durant un temps variable.
Com influeix?
El seu comportament dins de l’espai depèn de la mida de la partícula, de la ventilació, dels corrents d’aire i de les activitats que es fan a l’edifici.
Això explica que la concentració no sigui estable: una mateixa estança es pot comportar de manera molt diferent durant una neteja, durant una reforma o amb la cuina en funcionament.
Com s’avalua?
Què s’observa en la inspecció
La inspecció tècnica identifica les possibles fonts d’emissió i examina les característiques de l’edifici.
Què es registra de cada mesurament
Equip, magnitud, unitat, lloc, data, condicions de mesurament i durada, juntament amb les limitacions pertinents i el criteri d’interpretació aplicat.
Com es mesura aquest factor
Els mesuraments es fan amb instrumentació professional específica per registrar la concentració de partícules en suspensió i, quan l’estudi ho requereix, analitzar-ne el comportament en condicions diferents.
Els resultats s’interpreten tenint en compte les activitats que es fan, la ventilació existent i la possible influència de fonts exteriors.
En els estudis de caràcter pericial s’utilitza instrumentació calibrada, amb l’objectiu d’assegurar la fiabilitat i la traçabilitat dels mesuraments.
Criteris
La interpretació es fa utilitzant referències tècniques reconegudes per a la qualitat de l’aire interior i valors orientatius aplicables a la mida de partícula avaluada.
La valoració té en compte l’ús previst de l’edifici, el temps de permanència dels ocupants i el conjunt de paràmetres ambientals analitzats.
Aquesta guia no publica valors ni llindars. Els criteris tècnics, els límits legals i les recomanacions són coses diferents i no es presenten com a equivalents.
Mesures de millora
L’ordre de treball comença sempre per comprendre i reduir la font quan és possible, abans d’actuar sobre el recorregut o sobre l’espai. Les mesures es prioritzen per l’efecte esperable, la viabilitat i la proporcionalitat, i no es recomanen productes per defecte.
Les actuacions depenen de les fonts identificades durant l’avaluació. Entre les que es poden considerar:
- Millorar la ventilació.
- Optimitzar els sistemes de filtració.
- Reduir les fonts emissores.
- Millorar els procediments de neteja.
Les recomanacions es formulen sempre després d’una avaluació individualitzada.
Com hi ajuda Cemprotecta?
Aquest factor no s’avalua per separat. Es mesura dins d’un estudi que observa l’espai com un sistema, perquè la concentració canvia amb l’activitat, amb la ventilació i amb el que passa fora de l’edifici.
El que aporta un estudi és saber què hi ha, on és i què s’hi pot fer, amb una seqüència de mesures ordenada en lloc d’una llista de problemes.
- Inspecció de l’espai i de les instal·lacions accessibles.
- Mesurament o mostreig a les estances de més permanència.
- Interpretació conjunta amb la resta de factors avaluats.
- Informe amb mesures ordenades per l’efecte esperable sobre l’exposició.
Sol·licitar una avaluació
Si et preocupa aquest factor al teu habitatge o al teu espai de treball, explica’ns el cas. La inspecció prèvia determinarà si convé mesurar-lo i què més convé avaluar-hi.